“Una terra estranya” de Jhumpa Lahiri

unaterraestranya

La Naturalesa humana no nodriria més que una patata,

plantada i replantada durant massa temps,

una sèrie de generacions, en la mateixa terra gastada.

Els meus fills han nascut en altres llocs i, ara per ara,

mentre els seus destins siguen sota el meu control,

clavaran les arrels en una terra estranya.

(Nathaniel Hawthorne, La duana).

 

L’última de les joies que he tingut el plaer de llegir és aquest recull d’històries de l’autora nord-americana d’origen indi Jhumpa Lahiri. Publicat a l’editorial Amsterdam, Una terra estranya s’endinsa en les vides de sis protagonistes, fills d’immigrants indis que han prosperat als Estats Units i que es debaten entre la vida americana i el desarrelament, el sentiment de pertinença als costums del país on han nascut i l’eco sempre present de la cultura dels seus pares.

Es tracta d’una obra amb una prosa rica i exquisida que fa una interpretació ben delicada del conflicte entre generacions; els relats ens transporten de Cambridge i Seattle fins a l’Índia i Tailàndia, i ens permeten entrar a les vides de germanes i germans, pares i mares, filles i fills, amics i amants, de manera que l’autora dóna veu a personatges que ens resulten propers i que són universals, éssers desorientats que habiten en una terra estranya.

En aquest vídeo de The New Yorker podeu conéixer l’autora i saber-ne més sobre el procés creador de les seues històries (està en anglés):

I ací podeu llegir una entrevista feta al diari El País, a la qual l’autora assegura que la literatura “ens ajuda a entendre la part més difícil de la vida”. La seua literatura, almenys, sí que ho fa.