Una entrevista a Marlon James, Premi Man Booker.

9788490266083_04_gFa unes setmanes vaig tindre l’enorme sort d’entrevistar l’escriptor d’origen jamaicà Marlon James, guanyador del prestigiós Premi Man Booker amb la novel·la Una breu història de set assassinats, traduïda per Ramon Monton i publicada per Bromera.

Amb aquesta darrera novel·la, James ens endinsa en la part més fosca de la història jamaicana recent. Hàbilment teixida per abastar dècades i continents, i poblada per personatges ben diversos – assassins, narcotraficants, periodistes i, fins i tot, fantasmes- l’obra explora una època inestable i perillosa i les seues conseqüències sagnants: des dels barris pobres del Kingston dels 70, al crack dels 80 a Nova York, fins a la Jamaica més radicalitzada dels 90. La història silenciada com a teló de fons i un personatge sense nom propi però que reconeixem com a Bob Marley, serveixen a James com a punt d’unió per tal de bastir una narració que esdevé un trencaclosques que només aconseguim copsar sencer quan ens el mirem de lluny. La novel·la ha estat guardonada amb el prestigiós Premi Man Booker, que reconeix el millor títol de l’any, i James s’ha convertit així en el primer escriptor jamaicà en posseir aquest reconeixement. Una breu història de set assassinats és un relat heterogeni, que mescla diferents gèneres, com ara el thriller polític, la biografia oral i el clàssic relat policíac, per tal de confrontar la història mai revelada de la Jamaica de finals dels anys 70, de l’intent d’assassinat de Bob Marley i de les batalles clandestines que es lliuraven al país en aquells temps.

He de confessar que la idea d’entrevistar en directe a l’escriptor em provocava uns nervis brutals, d’eixe tipus de nervis que se senten quan tens por de trobar-te amb algú que no encaixa en la idea preconcebuda que en tenies. Marlon James, però, ha encaixat perfectament en allò que m’esperava: un autor que intenta la normalitat després d’haver escrit sobre uns passatges de la història del seu país que resulten incòmodes i que es prefereixen silenciats. Però també un personatge amb una identitat construïda: homosexual procedent d’un país en què la identitat masculina es defineix entre els dos arquetips actuals de masculinitat, el músic cantant de reggae i el criminal (tal i com ell mateix va assegurar al llarg de l’entrevista) i professor que compagina la feina amb la d’escriptor d’èxit i figura mediàtica directa i insubornable (només cal que feu una ullada al seu compte de facebook o twitter).

Molts escriptors de les Illes del Carib, que pertanyen a l’anomenada West Indian Literature, comparteixen una predilecció per temes relacionats amb la identitat, l’enicitat i la diàspora. A més, intenten reflectir amb la llengua el passat colonial dels seus països, fent ús de diferents dialectes criolls que situen el lector en un temps i un espai concret. Marlon James fa ús d’aquest llenguatge localista, per la qual cosa va haver de documentar-se d emanera intensa sobre la varietat diacrònica de la llengua usada als anys 70 en els barris més desfavorits de Kingston. Puc imaginar-me que el procés de traducció al català haurà estat d’allò més complicat i ple de dubtes, ja que no resulta gens fàcil traslladar un llenguatge tan concret i local a una altra cultura i societat que poc té a veure.

D’altra banda, James s’allunya de les grans temàtiques postcolonials i, en aquest afany de llunyania, la seua història s’apropa al costat més fosc de la història recent de Jamaica ja que, segons afirma l’autor, “hi ha alguns aspectes de la nostra història que no ens agrada tractar, com ara la política, la violència o la por”.

El resultat de l’entrevista és un article de 6.000 caràcters que podeu llegir a les pàgines 16 i 17 del número 68 de la Revista l’Illa  i que trobareu ací.

marlon_james

Etiquetes: