Projecte sobre la dona i l’alfabetització

Dones que lligenAquest trimestre, amb les i els alumnes del GESII (graduat en ESO) del CFPA Clara Campoamor d’Aldaia, estem analitzant la importància de l’alfabetització i l’adquisició de cultura. Aquest fet, d’indubtable valor per a tothom, esdevé encara més remarcable quan parlem de dones que es troben en situacions econòmiques i socials desfavorides; i aquesta triple marginació (dona, analfabeta i de classe baixa) encara s’agreuja més quan, a més, li afegim el component de la immigració i, especialment, en els casos en què l’escletxa entre la societat d’origen i la d’acollida és tan gran que s’han de desmuntar innombrables prejudicis abans de sentir-se identificat.

Aquest debat sobre l’alfabetització i l’adquisició de cultura com a ferramenta bàsica per a viure la vam començar amb la visualització del curt “Binta y la gran idea” de Javier Fresse (podeu trobar una guia de recursos didàctics ací), inclosa al documental “En el mundo a cada rato”, que es compon de cinc històries que tracten les cinc prioritats d’UNICEF: l’educació de les xiquetes, el desenvolupament integrat en la primera infància, la immunització, la lluita contra la SIDA i la protecció contra la violència, l’explotació i la discriminació. Aquest curt, en concret, m’interessava per dues raons:

  1. Que els i els alumnes pogueren constatar que l’educació ens fa lliures i que aquesta (pública i de qualitat) ha de ser un dret per a tots: dones i homes; i és que, d’entre els temes tractats en aquesta història, destaca la lluita silenciosa que porta una xiqueta contra son pare, que no vol que aquesta estudie (podeu veure un fragment ací) i la importància de l’alfabetització en el seu context concret: si no estudia, li passarà com a sa tia, a qui els homes l’enganyen quan va al mercat a vendre fruites.
  2. Que els i les alumes siguen capaços de desmuntar prejudicis envers altres societats de països dels quals ja tenim ciutadans entre nosaltres. Al final de la història queda demostrat quines són les necessitats per tal de desenvolupar-se com a persona i ser feliç. El pare de Binta té claríssim allò que pot millorar la societat dels “tuba”.

El visionat d’aquest curt l’hem completat, a la classe de valencià, amb dues lectures més de dos gèneres diferents: d’una banda, un clàssic imprescindible, el poema “Elionor”, de Miquel Martí i Pol i, d’altra banda, el conte “Esperança” inclós a Històries del paradís, de Xavi Sarrià. Aquest fou el treball final i la reflexió d’aquesta història (he de dir que hem fet la lectura de tot el llibre i els alumnes han triat tres històries per a comentar):

GES_II_paradis.docx
Title : GES_II_paradis.docx
Size : 73 kB

Fins i tot a l’assignatura d’anglés vam poder tractar el tema, amb la lectura de la història “No speak English”, inclosa a The House on Mango Street, de l’autora xicana Sandra Cisneros (l’obra està publicada en català per Arola editors) i , a més, vam anar al cinema a veure la pel·lícula Katmandú d’Icíar Bollaín, en versió original, per a després poder realitzar un debat a l’aula, que incloïa preguntes com les que podeu veure ací.

Finalment, dimarts passat, vam aprofitar les activitats de la setmana de la dona a Aldaia i vam assistir a la projecció de la pel·lícula “Tomates verdes fritos”. La feina pendent ara és que escriguen la història des del punt de vista de la protagonista, Evelyn, per tal que siguen capaços i capaces d’expressar els sentiments de submissió i invisibilitat que tenen les dones a qui se’ls nega la paraula.

De manera paral·lela i a la resta de l’escola, hem organitzat uns tallers sobre el paper tradicionalment assignat a la dona a la literatura popular i també hem analitzat la idea que “les dones que lligen són perilloses”, de la qual podeu trobar una presentació fantàstica d’Enric Queralt ací.

Aquest ha estat el nostre projecte trimestral! Treballat des de les tres llengües: anglés, castellà i valencià i des de punts de vista ben diferents.