Programes imprescindibles: Tot un món

En antena des de l’octubre de 2004, “Tot un món” és un programa que treballa per l’enteniment intercultural i l’apropament a d’altres identitats que ja viuen entre nosaltres. Amb una audiència consolidada i amb un reconeixement important en l’àmbit de les persones, entitats i administracions que treballen per a l’acollida i la integració de la població nouvinguda, el programa ha recollit  fins avui dos guardons: el Premi Francesc Candel 2007 i el Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual, del 2009, en l’apartat de televisió.

Si bé es troba ja en la novena temporada, a la qual s’està treballant per tal de desmuntar rumors i prejudicis (podeu llegir sobre l’estructura dels capítol ací), les temporades anteriors també han resultat d’allò més interessants i han tractat temes diversos, sempre relacionats amb la multiculturalitat.

Així, a les dues primeres temporades, el programa va abordar i va mirar de respondre les preguntes que la societat catalana es feia al voltant dels processos migratoris i, en particular, al fenomen de la nova immigració a Catalunya, i va donar a conèixer, després d’una recerca aprofundida i territorialitzada, les bones pràctiques, les problemàtiques i les formes de resoldre-les que aplicaven administracions, el teixit associatiu i les persones a títol particular.

En les dues temporades següents, “Tot un món” ha aprofundit en les experiències més personals dels processos migratoris i ha tornat a incidir en els temes principals del procés d’arribada, acollida i integració de les persones que han vingut a viure a Catalunya. L’equip del programa demostra ser conscient que, després de deu anys de creixement de la població estrangera a Catalunya, una part important dels nous ciutadans ja tenen trajectòries i experiències que els permeten parlar amb coneixement sobre el contacte amb la societat catalana. Igualment, la població autòctona pot valorar amb el mateix coneixement el que ha representat per al país i en el terreny més personal la nova immigració.

La cinquena temporada va buscar els espais comuns que s’han creat entre la població autòctona i la població nouvinguda. Els terrenys on, de manera natural, es produeix el bescanvi d’experiències, l’enriquiment a partir de la coneixença de realitats diferents, les situacions d’empatia, afectives…, en definitiva, retratar els moments en què la interculturalitat és un fet quotidià. Durant la sisena temporada el programa es va fixar en les expressions culturals de les persones que han vingut a viure a Catalunya d’arreu del món i que es manifesten en tots els àmbits de la vida del país.

En la setena temporada vam poder conèixer l’opinió sobre temes d’actualitat de persones immigrades a Catalunya els últims 10 anys. Vam poder saber què pensen els nous ciutadans sobre els debats que té la societat catalana i que també els afecten. “Tot un món” va plantejar diàlegs entre dues persones que han migrat des dels seus països a Catalunya per conèixer les seves idees, les visions del món actual, les preocupacions, els neguits i les esperances de persones i buscant els diferents punts de vista o les coincidències i divergències que tenien sobre un mateix tema d’actualitat catalana o universal.

En l’última temporada, es va mostrar la presència d’algunes de les prop de 300 llengües que es parlen a Catalunya, fruit de l’arribada, l’última dècada, d’un milió i mig de persones de més de 160 països d’arreu del món. D’aquesta manera el programa va donar a conèixer la riquesa de llengües que es parlen a Catalunya actualment i que molt sovint passen desapercebudes perquè els parlants d’aquestes llengües es dirigeixen als seus interlocutors en català o castellà o, en alguns casos, fent servir les llengües de colonització dels seus països (anglès, francès, espanyol…).

Dirigit per Carles Solà, impulsor també del projecte “Corresponsals de les migracions“, el programa s’emet a Tv3 els dissabtes i diumenges a les 14’15h o bé podeu veure tots els vídeos a la pàgina de Tv3 a la carta.

També, a partir del programa la Fundació Jaume Bofill va crear el 2007 un material didàctic en forma de carpeta (que us podeu descarregar a la pàgina de la Fundació) que vol acostar el fenomen migratori a les aules, des d’un enfocament que defuig l’alarmisme i la falsa tolerància. El 2010 s’hi va crear la segona part d’aquest material, que incloïa una dimensió més socioafectiva.

Es tracta, com podem veure, no només d’un material imprescindible per tal d’esborrar prejudicis i caminar cap a l’enteniment intercultural, sinó també d’una aposta necessària a la televisió pública per tal d’evitar brots racistes envers persones que són tan catalanes com el qui més.