Petjades de Nador, de Laila Karrouch

petjades-de-nador-9788466416566Aquest mes de juny ha vist la llum la nova novel·la de Laila Karrouch, Petjades de Nador (Columna Edicions). L’autora, d’origen amazic, ja va publicar el 2004 la novel·la juvenil De Nador a Vic, Premi Columna Jove i tot un referent a dia d’avui de la LIJ multicultural en català. Si bé en un primer moment Karrouch es va adreçar a un públic adolescent per tal de fer-los arribar el seu testimoni del que significa la vida entre fronteres, amb Petjades de Nador trobem un text adult, madur, de reflexió i escrit en un to seré i planer. Allò que se’n desprén tant de la primera novel·la com d’aquesta segona és el sentiment de no pertinença total que envaeix les persones que vénen d’un altre país i no se senten ni d’ací ni d’allà. Però tant la Laila com la seua família sempre han tingut molt clar que mai perdrien la cultura, la religió i, sobretot, aquell lligam invisible als ulls estranys però que és tan estret entre els que són familiars.

de-nador-a-vic_9788499320496Laila Karrouch va arribar a Vic als huit anys, procedent de la ciutat costanera de Nador; ha estudiat a Catalunya i actualment és una de les milers de persones que viuen el seu dia a dia entre dues cultures diferents i, de vegades, oposades. La seua primera novel·la constituïa un testimoni necessari que donava compte d’una nova manera d’entendre la catalanitat i s’assembla, en aquest sentit, a novel·les d’altres literatures que podríem catalogar de construcció d’una identitat fronterera, com ara The House on Mango Street (1986), de l’escriptora nord-americana d’origen xicà Sandra Cisneros o Anne ici, Sélima là-bas (1978) de Marie Féraud, que tracta els viatges d’anada i tornada constants d’una francesa d’origen argelià que viu a una banlieu parisina. El relat de Laila Karrouch comparteix amb els relats precedents de Sandra Cisneros o Marie Féraud el fet de construir una identitat que intenta superar tres trets discriminatoris: el fet de ser dona, migrant i de color i, en el cas concret de Karrouch, s’hi suma el tret lingüístic: ha triat el català per tal de fer arribar el seu testimoni.

Tot plegat fa que ja al segle XXI puguem parlar d’una nova literatura en català que amplia el concepte d’identitat catalana a noves fesonomies i maneres d’entendre el món i que donen compte d’un gènere literari present en la literatura postcolonial de societats com ara l’anglesa, la francesa o la nord-americana.

Llegim a la contraportada de la novel·la:

Mai m’hauria arribat a imaginar que trobaria tant a faltar la meva terra. Vaig ser molt ingènua pensant que, amb els anys i la distància, els records de la infantesa anirien perdent força. Al contrari: jo creixia i l’enyorança també. Des d’aquell famós agost del 1985, l’any que vam deixar el nostre país amb les motxilles carregades de somnis i d’esperança, l’any que les nostres vides van deixar de ser les que eren per ser unes altres, des de llavors vam seguir mantenint relació amb la nostra terra càlida i amb la gent senzilla i humil. Els pares ens hi portaven sempre que podien perquè no volien perdre el que era nostre: la cultura i la religió, i sobretot, la família.

I, si voleu conéixer més sobre aquesta autora, ací us deixe el vídeo del programa de Tv3 Via Llibre: