Nadia Ghulam i el secret del seu turbant

Hui dilluns 2 de novembre la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València ha programat una conferència a càrrec de l’afganesa Nadia Ghulam que porta per títol “La situació de la dona i la joventut a l’Afganistan”. L’acte se celebrarà a les 18h al Paranimf de l’edifici de La Nau i podeu trobar més informació ací.

nadia ghulam

Nadia Ghulam és coautora (amb la periodista Agnès Rotger) i també protagonista de la novel·la El secret del meu turbant, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana l’any 2010 i un exemple clar d’allò que la crítica ha anomenat escriptura autobiogràfica col·laborativa. Aquest gènere, conegut especialment a partir del relat Me llamo Rigoberta y así me nació la conciencia, escrit per Rigoberta Menchú i Elizabeth Burgos, acompleix aquestes característiques:

- Està escrit per més d’una persona

- Segueix un d’aquests processos: una entrevista en què la persona entrevistada narra la història de la seua vida; una història amb un narrador omniscient que ha editat i fins i tot ha pogut ampliar la història de vida de l’entrevistat (com al de les autobiografies de polítics o personatges famosos); una narrativa coproduïda o fins i tot produïda de manera col·lectiva en què no s’especifica els noms dels protagonistes, sinó que passen a ser representatius del grup.

Es tracta d’un gènere que fa referència als relats de vida que han tingut un mediador (abans d’arribar al públic lector) que ha participat activament en la creació de l’obra.

En aquest cas, la vida novel·lada de Nadia Ghulam relata les experiències d’una jove afganesa qui amb només huit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En eixir de l’hospital, dos anys més tard, el règim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de xic durant deu anys i es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern prohibia que les dones treballaren fora de la llar.

Es tracta d’un cant a la llibertat i una reivindicació del paper de la dona a un país on aquesta és invisible. Una novel·la molt recomanable, no només per tal de treballar el gènere autobiogràfic a l’aula, sinó també per tal d’apropar-nos a una realitat que roman oculta, però que no per això deixa d’existir.

Apropeu-vos a La Nau, si podeu. Descobrireu tot un món a les paraules de Ghulam.