L’escola Vizela, un model educatiu a seguir

Aquests dies he tingut la sort de visitar i conéixer l’escola Vizela, al nord de Portugal, una escola amb un projecte educatiu ben interessant que parteix de la idea que l’alumne és qui ha de formar el seu propi aprenentatge.

El colégio Vizela és un centre que té els ensenyaments de pre-escolar i ensenyament bàsic, aquest darrer dividit en 3 cicles i que abasta dels 6 fins els 14 anys (podeu llegir més sobre l’organització del sistema educatiu portugués ací). L’escola és privada fins el 1r cicle d’ensenyament bàsic i pública en els altres dos cicles superiors; compta amb 232 alumnes i un claustre de 15 mestres (aminorat amb les retallades del govern central).

Sara i Patrício, els alumnes de huité curs que ens van fer la visita, ens explicaven que els agradava molt de l’escola que se’ls escoltava cada vegada que tenien una petició i que eren ells els qui trobaven les solucions als problemes plantejats pels mateixos alumnes. De fet, la sensació que es percep és que els alumnes senten l’escola com a pròpia i saben que el bon funcionament i el bon ambient d’aquesta depén d’ells i elles. Per aquesta raó, tots els divendres i per cicles se celebren assemblees que funcionen de la mateixa manera que el parlament, per tal que els alumnes coneguen el funcionament polític de la societat.

Es tracta d’una escola oberta, participativa, integrada i amb interacció contínua amb la ciutat on es troba, i que compta amb un claustre jove que té molt clara la idea de centre que volen. Els alumnes treballen de manera autònoma per aconseguir uns objectius que els mestres de cada matèria han fixat a principi de curs i/o trimestre i, doncs, són ells els qui cada divendres de vesprada s’organitzen l’horari de la propera setmana, de manera que prenen consciència d’allò que ja han aconseguit i allò que han de seguir treballant. Per tal de poder aconseguir aquest treball autònom, el centre compta, per cada cicle, amb unes aules anomenades “Aula Da Vinci”, una per a les matèries de ciències i l’altra per a les matèries de lletres. A aquestes aules sempre hi ha un mestre que funciona com a orientador i els alumnes hi acudeixen per tal de treballar en allò que porten entremans i poder comptar amb l’ajuda del mestre-guia.

L’agenda és l’instrument que permet els alumnes ser conscients del seu treball diari i els seus avanços. Ells anoten tot allò que fan i allò que els queda per fer i, cada quinze dies, els mestres també anoten els progressos que cada alumne ha fet. Així mateix, el tutor de cada alumne fa una avaluació qualitativa i no quantitativa, en forma de comentaris informatius a les famílies i no en forma numèrica. He de destacar també que cada alumne tria el tutor que vol tenir d’entre el claustre de mestres, ja que tots els mestres coneixen tots els alumnes i, de fet, els guien en alguna de les aules Da Vinci o bé com a mestres encarregats de la matèria.

 

 

 

 

 

Si llegim el projecte educatiu (document que podeu trobar ací i també un resum ací), trobem que allò que destaca és la creació de ciutadans crítics i autònoms:

“Formamos cidadãos autónomos, responsáveis, críticos e solidários, capazes de implementar a mudança no sentido da construção de um mundo progressivamente melhor”.

“Incutimos, não só, o respeito pela diversidade cultural, sexual, étnica, ideológica, política e religiosa, como também criamos o sentido da fruição estética e cultural do mundo, recorrendo a referências e conhecimentos básicos no domínio das expressões artísticas, experimentando e vivenciando diferentes formas de arte”.

Tot i que les matèries artístiques cada vegada més (també a Portugal) veuen aminorats els seus ensenyaments, l’escola continua pensant que sense aquestes el sistema educatiu no es troba complet i, per això, el centre té les parets decorades a mode de museu (amb obres signades pels seus autors/alumnes) i també participa amb escultures que decoren les rodones de la ciutat (com a exemple d’interaccio amb l’entorn).

La integració de llengües estrangeres al currículum és també un dels punts forts del seu projecte educatiu: l’anglés i el castellà estan presents al centre, no només dins les aules, sinó també en cartells informatius, com ara el menú de la cantina (escrit només en aquestes llengües i no en portugués). A més a més, l’escola participa anualment d’intercanvis i visites a altres països, no només amb els alumnes, sinó també el claustre de professors (vaig conéixer Carla Baptista, la directora pedagògica, al curs Comenius Crossing Borders, a Maastricht).

Tot plegat un centre model que en 13 anys d’existència es renova i reinventa contínuament per tal d’oferir als alumnes un ensenyament de qualitat que, malgrat les retallades i la manca de recursos, és possible sempre i quan els mestres tinguen clar quin és el model educatiu que volen i treballen per tal d’aconseguir-lo.

Si us interessa, també els podeu seguir al facebook si punxeu ací.