Lectures sobre la identitat entre fronteres

Stuart Hall ha definit la condició de “migrant” com l’experiència més representativa de la condició moderna. Al seu assaig “Minimal Selves”, afirma:

“Pensant sobre el meu propi sentit de la identitat, me n’adone que aquesta sempre ha estat subordinada al fet de ser migrant, de la diferència respecte vosaltres. (…) Però allò que jo havia considerat com a dispers i fragmentari, s’ha convertit, paradoxalment, en l’experiència més emblemàtica del món modern”.

I és que cada vegada resulta més quotidià trobar-nos amb persones que viuen entre dues cultures diferents: migrants procedents d’altres països, fills de migrants que han nascut a un país diferent de l’originari de la seua família, fills de famílies mixtes, etc.

Assegura el crític Paul Gilroy que, a l’hora de triar una identitat definitòria, “no es tracta tant del teu lloc d’origen, sinó del lloc on vius”. Però… Com se senten realment les persones que viuen entre dues cultures? Es veuen obligats a triar entre una identitat única? Com podem treballar a classe la construcció identitària? Quines lectures podem fer quan parlem de la identitat a l’adolescència?

En una entrevista a Nassira El Hadri El Yousfi, autora de Contes àrabs, llegíem aquestes paraules: “La meua cultura no és àrab ni catalana, encara no té nom”. I és que, com ella, migrant marroquina que es va instal·lar a terres catalanes de ben menuda, trobem moltes altres persones, que viuen en un constant viatge d’anada i tornada, entre la cultura i la societat familiar i la cultura i la societat d’acollida. De vegades, a més, aquestes dues cultures poden veure’s fins i tot com a antagòniques i s’han de negociar els punts en contacte (llegiu l’entrada sobre Najat el Hachmi i el Nadal musulmà).

Afortunadament, ja tenim moltes obres, tant d’escriptores migrants que escriuen en català com de traduccions d’altres llengües, que ens ajuden en la tasca d’entendre aquesta vida entre fronteres. Us deixe ací baix unes lectures recomanades, i en parlarem més avant sobre capítols concrets.

  • Randa Abdel-Fattah, Per què tothom em mira això del cap? La Galera.
  • Pius Alibek, Arrels nòmades. La Campana.
  • Sandra Cisneros, La casa en Mango Street. Arola Editors.
  • Najat El Hachmi, Jo també sóc catalana. Columna.
  • Nadia Ghulam i Agnès Rotger, El secret del meu turbant. Columna.
  • Salah Jamal, Lluny de l’horitzó perfumat. La Magrana
  • Laila Karrouch, De Nador a Vic. Columna Jove.
  • Jhumpa Lahiri, Una terra estranya. Amsterdam Llibres.
  • Asha Miró, La filla del Ganges. La Magrana.
  • Asha Miró, Les dues cares de la lluna. La Magrana.