La petita filla del Ganges, d’Asha Miró

Asha Miró (Nàsik, Índia, 1967) representa la icona per excel·lència de la multiculturalitat en un moment en què la societat catalana encara no estava avesada a les adopcions internacionals ni al fet que persones d’altres races parlaren català. Adoptada per una parella de catalans als set anys (1974) i cronològicament coincidint amb les acaballes del règim franquista, Miró recorda a les entrevistes i a les seues obres autobiogràfiques que tant ella com la seua germana Fàtima (també d’origen indi) eren la nota de color del barri, en un temps en què l’Estat Espanyol encara patia les conseqüències de l’emigració, i la immigració que hi havia era, majoritàriament, interna. Amb aquesta situació, ens podem imaginar que el procés d’adopció de les dues xiquetes d’origen indi per part del matrimoni Miró Vega, encara no era un fet al qual la societat estiguera acostumada. Aquesta és una de les raons per les quals Miró sent com a necessitat escriure la seua història: per tal que aquelles persones que han passat per un procés semblant se senten identificades. Es tracta d’una legitimització de la seua pròpia experiència que respon a les característiques del testimoni, establertes per Smith i Watson (2005).

filla_ganges_gL’any 2003 va veure la llum el primer llibre d’Asha Miró, La filla del Ganges, una obra autobiogràfica que segueix les característiques assenyalades per Smith i Watson del gènere “adoption life story”. L’obra és el resultat d’un primer viatge de retorn als orígens que va realitzar Asha Miró a l’Índia l’any 1995, acompanyada d’una ONG i que perseguia una doble finalitat: retrobar-se amb el seu passat i col·laborar ens els camps de treball de l’oenagé. Set anys li van caldre a l’autora per tal de posar en ordre els pensaments i redactar l’experiència a les pàgines de La filla del Ganges.image0

Amb Les dues cares de la lluna (2004) l’autora fa un segon viatge amb una finalitat més concisa: retrobar-se amb la seua família biològica i contestar totes les preguntes que van quedar obertes a l’obra anterior.

 

11 anys més tard, l’editorial Alba publica La petita filla del Ganges (2014), un àlbum il·lustrat per Patricia Geis que apropa als lectors més menuts la història d’una nena adoptada que va arribar de terres llunyanes per tal de fer realitat un somni: tindre uns pares per a estimar. En aquesta ocasió podem llegir la vida d’Asha Miró des de l’arribada a l’orfenat de Bombai, el desig de la nena per tenir uns pares, l’adopció per part del matrimoni català i el període d’adaptació a la nova vida.

Una història amanida amb les anècdotes que provoquen un canvi de vida com aquest i que poden ajudar aquells que han viscut una experiència semblant a sentir-se identificats. Un àlbum il·lustrat que completa els gèneres de relat d’adopció i d’escriptura col·laborativa que suposaven les seues obres anteriors i que posa imatges a una història escrita com a teràpia i que, segons afirma l’autora, l’ha ajudada a posar en ordre els sentiments que s’esdevenen en aquest camí de recerca de la identitat.

9788484289753_1 foto-2-38

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia:

MIRÓ, Asha (2003) La filla del Ganges. Barcelona: La Magrana.

———– (2004) Les dues cares de la lluna. Barcelona: La Magrana.

SMITH, Sidonie i WATSON, Julia (2005) Reading Autobiography. A Guide for Interpreting Life Narratives. London & Minneapolis: University of Minnesota Press.