La Maria no té por… Al teatre!

“La Maria no té por” va començar com una cançó de Dani Miquel que feia recompte dels personatges que al llarg dels temps han espantat les criatures arreu del nostre territori.

Més tard, Andana Editorial va confiar en Francesc Gisbert i Riccardo Manischaldi perquè convertiren aquesta cançó en un àlbum il·lustrat que portaria el mateix nom i que l’any 2014 va guanyar el premi de la crítica dels escriptors valencians al millor llibre infantil.

El passat mes de setembre, a més, la gent de Disparatario va estrenar la dramatització de la història de la Maria i ho ha fet, com tot allò que fan, amb un gust increïble i amb una posada en escena impecable.

Un recorregut de la mà dels personatges de la nostra tradició

Potser ja heu tingut la sort de veure la materialització del Butoni que es passeja amb Dani Miquel en alguns dels seus espectacles. El Butoni, la Bruixa Pinta, l’Home del sac, el Banyetes o la Quarantamaula són altres dels personatges que aquesta companyia de titelles ha recuperat i que apareixen físicament en aquesta obra, a més d’altres espantacriatures que només s’esmenten, per tal que cadascú es faça una imatge de la seua representació. I és que, tal i com afirma Joan Francesc Mira “el món no és només allò que vostés veuen amb els ulls”, sinó que el simple fet d’esmentar els personatges que han passat de boca a boca en les històries i llegendes valencianes ja fa que aquests continuen vius, siga amb la representació imaginària que siga.

Maria no té por - Disparatario

Es tracta d’un espectacle ben recomanable, que parteix d’una tradició nostrada i que enganxa els xiquets des del primer moment, gràcies a la identificació amb la protagonista, Maria, però també a la irreverència que aquesta demostra envers els espantacriatures. La Maria és una xiqueta que representa la curiositat innata dels més menuts i que, gràcies a aquesta curiositat i la mescla entre por i fascinació que la du a indagar més sobre el tema dels espantacriatures, ens farà viure una aventura de les que enganxen el públic des del primer moment. Cal destacar també la bellesa del vocabulari emprat, així com també la senzillesa dels diàlegs i la perfecta adequació al públic infantil; característiques aquestes que prenen més rellevància si tenim en compte que les tres alma mater de Disparatario (tant Lorena i Fede Comín, com també Fede Conti) són d’origen argentí, tot i que de cor valencià, com queda demostrat.

Llegendes, teatre i exposicions per a un Tot Sants arrelat

Tal i com Josep Ballester afirma: “El fet literari contribueix a formar íntegrament la personalitat de l’ésser humà. així, la literatura és un àmbit integrador i necessàriament interdisciplinari amb el qual es garanteix una formació per a tots (…) Encara avui la paraula, la literatura, la creació és un dels grans elements d’accés a la imaginació”.

Aprofitem-nos, doncs, d’aquesta paraula, d’aquestes històries contades a la vora de la llar i d’aquests personatges que volem recuperar, front els fantasmes i carabasses sense ànima que proposen altres cultures llunyanes. Aprofitem, a més a més, que el Museu Valencià d’Etnologia ha preparat una exposició i unes activitats que porten per títol “Espanta la por” i que pretenen donar a conéixer els monstres valencians a grans i menuts. Propostes de qualitat que ens arriben per Tots Sants! :)

Maria no té por - Disparatario