“Jo també sóc catalana” d’El Hachmi i la literatura migrant

L’any 2004 l’escriptora catalana d’origen amazic Najat El Hachmi va publicar la seua primera obra, un llibre que és un assaig sobre la seua experiència migratòria i que portava per títol Jo també sóc catalana. Posteriorment, l’autora va guanyar el Premi Ramon Llull amb L’últim patriarca (2008) i ha publicat també la novel·la La caçadora de cossos (2011) .

L’obra que ens ocupa és un relat autobiogràfic que tracta el tema de la immigració, tot incorporant el punt de vista de l’autora com a dona, catalana, amb una cultura familiar bereber, marroquina i musulmana. A través de cinc capítols, El Hachmi reflexiona sobre l’experiència de viure en vàries llengües simultàniament i els conflictes que açò li ha portat, s’endinsa en les característiques de la vida entre dos mons quan no s’acaba d’encabir en cap d’aquests, descriu el rebuig xenòfob que hi ha envers la cultura musulmana, ens fa veure el paternalisme occidental que aliena la dona musulmana amb arguments aparentment feministes i, per últim, reflexiona sobre la pèrdua sense possibilitat de retorn del món que tot immigrant ha de deixar enrere. De fet, el llibre està dedicat “A tots aquells que alguna vegada s’han sentit entre dos mons” i els cinc capítols en què està dividit porten títols temàtics que fan referència als aspectes més significatius d’aquesta vida entre fronteres:

1. les llengües maternes9788499300856

2. La identitat fronterera

3. Mesquites i esglésies

4. Dones d’aquí, dones d’allà

5. De records i absències

 

Al pròleg, a més a més, apareix un altre dels temes cabdals quan parlem de fills d’immigrants: el rebuig de l’autora a ser considerada “segona generació d’immigrants” i proposa que la generació de fills nascuts a un país i immigrats a un altre, se’ls anomene la “generació de frontera”, pel fet que els pensaments i la cultura d’aquests ja no són els dels seus pares, però tampoc no són, plenament, els de la societat d’acollida. Tal i com ella mateixa assenyala:

Jo ni tan sols vaig emprendre cap viatge per iniciativa pròpia que hagués de determinar el meu futur, només he recollit els fruits d’aquesta decisió presa molt de temps abans de ser concebuda. Sóc un esgraó intermedi, formo part del que jo anomenaria generació de frontera, altrament mal dita “segona generació”. (2004: 13)

Es tracta d’una lectura ben interessant i paradigma a la literatura catalana del que en altres literatures s’ha catalogat sota el gènere “literatura migrant”, present en les grans literatures occidentals, com ara l’anglesa o la francesa. I és que, al marge del valor literari que presenten els textos i de la repercussió respecte d’un cànon literari, és necessari destacar la reflexió que susciten des d’un punt de vista sociològic. Tal i com assegura Bueno: “Aquestes noves identitats que naixen des de la ficció són la millor manera d’acceptar i fer visible la condició d’immigrant com una identitat fronterera que donarà pas a la conformació d’una societat construïda en la pluralitat i la igualtat”. (2010: 175)_MG_0323_copia

Bibliografia:

EL HACHMI, Najat (2004) Jo també sóc catalana. Barcelona: Columna.

BUENO ALONSO, Josefina (2010) “Del Magrib a Catalunya: veus de dones en català” a CLIMENT, Laia (ed.) Desvetlant secrets: les dones de l’Islam. València: Tres i Quatre. (167-181).

CASTELLANO SANZ, Margarida (2013) La construcció del subjecte autobiogràfic femení en la literatura catalana de la immigració. Tesi doctoral. Universitat de València.