I tu, d’on ets?

L’any 1993, el programa “30 minuts” va entrevistar una cinquantena de joves de diferents edats que vivien a Catalunya i eren fills d’estrangers. Ara, quasi 20 anys després, han tornat a trobar-se amb alguns ells  i, d’aquesta trobada, podem conéixer històries de vida ben interessants. Es tracta d’un reportatge de Jaume Bartrolí i Ramon Vallès que indaga en la identitat construïda per persones que han nascut a Catalunya o bé han viscut pràcticament tota la seua vida ací però que, pel fet de tenir uns trets físics diferents a allò que pressuposem “català”, troben que han d’estar justificant-se contínuament.

Catalunya és un país d’immigracions, n’ha conegut moltes. Però en la dècada dels noranta, quan es va gravar aquell reportatge, començava un fenomen nou a gran escala: els immigrants ja no venien d’altres parts de l’estat, com abans, sinó de l’estranger. “30 minuts” va parlar amb els fills dels pioners, els fills dels primers que havien arribat, per saber com les noves generacions s’adaptaven al país i, també, com el país s’adaptava a ells.

Aquest programa del “30 minuts” s’interessa per la vida d’alguns dels joves entrevistats fa vora vint anys, per saber com els ha anat en la vida i perquè expliquen com és això de viure a Catalunya tenint arrels estrangeres: com es forgen les identitats? Pateixen alguna discriminació? Se senten catalans? O potser no?

En total són vuit personatges: dos d’origen xinès, Lluís Kao i Juan Carlos Lee, que viuen a Barcelona; dos d’origen marroquí, Hamid Benhammou, natural de les Planes, a Sant Cugat del Vallès, i Sana Maadi, que viu a l’Escala; i quatre germans originaris de Mataró: Lamin, Joko i Babou Cham, nascuts a Gàmbia i vinguts a Catalunya de nens, i Awa Cham, que ja va néixer a Llavaneres.

Amb el pas dels anys hi ha qui és metge, actor, administratiu, sommelier, educador social o dissenyador de joies. Alguns han arribat a ser el que volien, a altres, la vida els ha fet un tomb inesperat. Uns treballen, altres estan a l’atur. Alguns tenen fills, altres, no. Tot i que el reportatge no vol tenir cap valor estadístic ni ser cap mostra sociològica, sí que és ben cert que ens apropa a unes històries reals que amplien el significat d’identitat catalana.

El reportatge el podeu vore ací: