La meua filla havia de fer un arbre genealògic este cap de setmana. Ja portava de l’escola un full amb un model d’arbre genealògic i, doncs, un únic model de família. I ens ha fet reflexionar, però supose que no a totes les cases haurà estat així. Al nostre entorn més immediat tenim molts models de famílies i pense en la necessitat de normalitzar (encara!) aquest fet.
El fet de proposar un únic exemple d’arbre com a model i que aquest exemple tinga només parelles heterosexuals, quatre iaios, pare-mare i germà/na és (innocentment) nociu, perquè implica considerar un tipus de família com a normal i les altres, desviades respecte del patró.
Actualment entenem per diversitat familiar la possibilitat que coexistesquen en la societat, i sense que un patró siga millor que els altres, famílies de característiques i dimensions diferents, pel que fa al sexe dels progenitors (parella heterosexual o homosexual), a la procedència dels fills (biològics, adoptius, de la parella actual o d’una parella anterior) i la inclusió o no de més de dues generacions.
Així mateix, quan parlem de diversitat familiar també ens referim a les diferències entre famílies pel que fa a l’ètnia, el nivell socioeconòmic, com també als diferents estils que les famílies tenen en la manera de comunicar-se, de relacionar-se amb l’entorn, d’exercir l’autoritat, d’alimentar-se, vestir-se i divertir-se, etc.
De lectures per parlar de les famílies hi ha un fum i aquest document de El gust per la Lectura n’inclou una guia ben completa.
D’altra banda, a mi m’agraden molt En família, de l’editorial Tatatuka i també Familiari, de l’editorial Comanegra, del qual teniu un vídeo ací a sota:
I, pel que fa a les adopcions o les famílies interculturals, també hi ha un bon grapat de llibres que ens poden servir de suport al debat a l’aula. Eixa sort que tenim, de disposar de tant de material! 
Seria una llàstima no disposar de tots eixos llibres a les nostres biblioteques, no?