Córrer sense por, o l’amarga cursa del Mediterrani

Amb l’arribada del bon temps són moltes les embarcacions tripulades per gent sense ànima que s’endinsen en el Mediterrani per tal de fer El Viatge. Les últimes setmanes ens han arribat notícies de xifres descomunals de morts que no han pogut arribar a les costes europees i nosaltres observem atònits com des d’aquest continent (paradisíac, vist des dels afores) no es fa pràcticament res per tal d’aturar aquest cementiri en què s’ha convertit el Mare Nostrum.

Allò que les notícies no diuen és que darrere de cadascuna de les xifres de morts hi ha una vida, una història amarga, una família que espera i una il·lusió trencada amb cada colp rebut per part de les màfies que organitzen aquesta travessa a la incertesa. Per aquesta raó vull recomanar la novel·la Córrer sense por, del periodista italià Giuseppe Catozzella, que ha estat traduïda al català i publicada per Sembra Llibres. Es tracta d’una història real, la de la Samia Yusuf Omar, una jove somali que lluita per obrir-se camí entre la violència de la Guerra amb què ha conviscut des què va nàixer, la pobresa i la falta d’oportunitats d’un país que nega l’existència digna als seus ciutadans i més encara si ets dona. El somni d’aquesta jove era córrer, esdevenir una atleta de renom com Mo Farah, córrer per revindicar la llibertat de tria de les dones i l’orgull de pertànyer a un país que no mereix la guerra que pateix, ni la gentola que el governa. Amb la classificació per als Jocs Olímpics de Bejing 2008 començarà un nou repte: preparar-se per tal d’arribar als Jocs Olímpics de Londres 2012.

No obstant això, Samia descobrirà que el repte més gran a què s’ha d’enfrontar és el de la pròpia supervivència. Roberto Saviano va dir d’aquest llibre: “Catozzella construeix un món. Tu l’examines, l’observes, en resultes ferit; però quan el comprens, també tens la sensació que aquestes pàgines t’han canviat”. No puc estar-hi més d’acord: la lectura d’aquesta novel·la esdevé necessària per tal de comprendre allò que els noticiaris no diuen quan parlen de xifres indignants o de persones sensepapers, sense drets, sense vida, sense ànima.

No puc deixar de recomanar, doncs, aquesta novel·la, colpidora i real, amb una història d’aquelles que sents com si fos la d’una amiga a qui t’estimes.

Córrer sense por, a més, és una molt bona opció de lectura amb els joves de secundària i, com sempre, Sembra ens facilita la tasca amb un booktràiler que emmarca perfectament allò que llegirem i dóna peu a debats ben suggeridors a l’aula:

YouTube Preview Image

Així com també unes propostes didàctiques elaborades per Maite Monar amb molt bon criteri, que trobareu ací.

Allò que m’agrada de la novel·la i que per això em sembla tan encertada per a tractar a secundària és que fa comprendre als joves què hi ha darrere de les notícies despersonalitzades de gent que arrisca les seues vides per tal d’arribar a una Europa que no és més que un miratge. Comprendre que Europa té molta responsabilitat i que no podem tancar els ulls davant aquestes injustícies em sembla bàsic per tal de millorar com a societat.

 

PD- La fotografia que he posat com a imatge destacada pertany a Jordi, autor del blog Tot és una mentida. No deixeu de llegir la seua opinió sobre la novel·la.