18 de desembre: dia internacional del migrant

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 18 de desembre com el dia Internacional del Migrant. Aquest és un dia en què podem reflexionar sobre el tema: les dificultats que pateixen els qui han d’abandonar el seu país d’origen, l’acollida o el rebuig que reben al país de destí o els sentiments contradictoris que es formen quan s’ha de viure constantment entre dos o més cultures i dos o més llengües.

Hi ha molta bibliografia sobre aquest tema, i per a totes les edats, però en aquest cas he volgut destacar l’àlbum il·lustrat Migrando, de l’argentina Mariana Chiesa. Es tracta d’un àlbum sense paraules amb dues històries unides per una única finalitat: demostrar que el fet de migrar és tan natural com el mateix fet d’existir.

El llibre ha estat seleccionat al catàleg 2012 de Gestalten Little Big Books, Illustrations for Children’s Picture Books, un mostrari de les millors il·lustracions contemporànies del qual ja vam parlar al darrer post.

A Migrando, Chiesa utilitza la metàfora dels pardals, que emigren contínuament cercant un lloc càlid on establir-se i, a partir d’aquests, situa diferents històries de gent que ha hagut d’emigrar, per diferents motius. Segons llegim a l’epíleg, al llibre queden representats dos períodes de la migració: el primer, situat cap a principis dels anys vint del segle passat, quan vaixells carregats d’italians, espanyols, alemanys, polonesos, irlandesos o francesos abandonaren els ports europeus per a creuar l’oceà i establir-se a Amèrica. I el segon, la migració mediterrània actual, per la qual persones del nord d’Àfrica (majoritàriament) arrisquen la seua vida per arribar a les costes europees.

Tot plegat, un àlbum il·lustrat que, pel fet de no tindre text, deixa pas a la lliure interpretació, segons la sensibilitat individual. Un llibre que té dues portades: del passat al present i del present al passat, i que se serveix de les vivències familiars de l’autora (néta d’emigrants espanyols a Argentina i que actualment resideix a Itàlia) per tal de generalitzar-les i que cadascú les interprete segons convinga.

Orfeu Negro, l’editorial portuguesa, ha fet un book-tràiler magnífic que paga la pena no perdre’s: