100 anys del naixement de Rosa Parks

El 4 de febrer de 1913 va nàixer Rosa Parks, activista que va desencadenar la lluita pels drets de les persones de raça negra als Estats Units. L’any 1955, Parks es va negar a cedir el seu seient a un home blanc, a un bus públic de l’estat d’Alabama (tal i com establia la llei) i, amb aquest gest va impulsar la fi de la segregació racial als EEUU.

Per tal d’explicar aquest fet a l’alumnat, així com per tal de desenvolupar l’esperit crític front les injustícies (sempre incomprensibles), l’editorial Barbara Fiore publicà l’any 2011 L’autobús de la Rosa, de Fabrizio Silei i il·lustrat per Maurizio A.C. Quarello.

La història transcorre d’aquesta manera:

L’1 de desembre de 1955, a Alabama i com cada matí, Rosa Parks tornava a casa després de la seua jornada de treball. En seure, el conductor va demanar als passatgers de raça negra que s’aixecaren i deixaren lliure els seients per tal que seieren els passatgers de raça blanca. Tres persones de raça negra es van aixecar, però en eixe moment Rosa va romandre impassible i es va negar a cedir el seu seient. Amb aquesta negativa va aconseguir que l’empresonaren per desordre públic.

En resposta a aquest empresonament, Martin Luther King, desconegut fins eixe moment, va conduir un boicot contra els autobussos públics de Montgomery. Aquest moviment donaria com a resultat la fi de les pràctiques de segregació racial als autobussos i marcaria l’inici de la fi de la segregació racial als Estats Units. Rosa Parks es convertia així en una icona en pro dels drets civils.

 

Uns anys després i mentre visitaven el Henry Ford Museum, un avi conta aquesta aquesta història al seu nét, amb el remordiment de no haver actuat de la mateixa forma aquell matí en què va cedir el seu seient a un blanc i, també, per tal que el nét conega aquesta etapa fosca de la història del seu país.

Autor i il·lustrador no només rescaten de l’oblit aquesta etapa, gens llunyana, de la història dels EEUU, sinó que també donen veu a les històries que aquest avi afro-americà conta al seu nét sobre la segregació racial, com ara de quan hi havia escoles separades per a nens blancs i nens negres, o quan estava prohibit entrar als locals només per a blancs, o també quan el Ku-Klux-Klan perseguia els negres només pel fet d’existir.

Aquest llibre demostra que és necessària la memòria històrica per tal de recordar i no oblidar, així com per conéixer que a molts països, encara actualment, hi ha pocs drets i moltes llibertats vetades.

Les il·lustracions del llibre recorden, en gran mesura, els quadres d’Edward Hopper, ja que tracten de plasmar la quotidianitat dels personatges. Cada escena està marcada per la llum i el color i, en ocasions, pel blanc i el negre, potser en un homenatge també al cinema negre de l’època i per imitar les imatges que romanen a la nostra memòria.

 

Un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca i amb múltiples aplicacions a l’aula.